domingo, abril 24, 2005
FECSA inverteix 1113.00 euros
Fecsa inverteix 113.000 euros en renovar un tram d’una línia de mitjana tensió
Fecsa Endesa ha finalitzat recentment els treballs de renovació i millora d’un tram de línia de mitjana tensió (25 kV) que alimenta quatre municipis del Priorat i dos nuclis de la Ribera d’Ebre. L’actuació, que ha tingut una inversió total de 113.000 euros, ha consistit en la instal•lació de tecnologia més segura i robusta per a suportar ambients humits o de forta pol•lució, i per a millorar l’eficiència en l’operativa de maniobres, ja que evita la necessitat de desplaçar equips sobre el terreny en cas d’incidències. D’aquesta manera s’estalvia temps en la localització d’avaries, amb la conseqüent reducció del temps d’interrupció del subministrament als clients. Els treballs beneficiaran de manera directa 3.400 clients dels municipis del Masroig, Falset, Capçanes, i Marçà, al Priorat, i dels nuclis de Darmós i la Serra d’Almos, a la Ribera.
Fecsa Endesa ha finalitzat recentment els treballs de renovació i millora d’un tram de línia de mitjana tensió (25 kV) que alimenta quatre municipis del Priorat i dos nuclis de la Ribera d’Ebre. L’actuació, que ha tingut una inversió total de 113.000 euros, ha consistit en la instal•lació de tecnologia més segura i robusta per a suportar ambients humits o de forta pol•lució, i per a millorar l’eficiència en l’operativa de maniobres, ja que evita la necessitat de desplaçar equips sobre el terreny en cas d’incidències. D’aquesta manera s’estalvia temps en la localització d’avaries, amb la conseqüent reducció del temps d’interrupció del subministrament als clients. Els treballs beneficiaran de manera directa 3.400 clients dels municipis del Masroig, Falset, Capçanes, i Marçà, al Priorat, i dels nuclis de Darmós i la Serra d’Almos, a la Ribera.
jueves, abril 14, 2005
Riesgo Nuclear
EL PAÍS - Opinión - 14-04-2005
Probablemente lo más grave de lo ocurrido en la central nuclear de Vandellòs II, en Tarragona, no es el incidente en sí, sino la ocultación de la información, según ha puesto de manifiesto el informe del Consejo de Seguridad Nuclear (CSN). La central nuclear de Vandellòs ha sufrido graves daños por corrosión en el sistema de refrigeración de la planta que rodea el circuito primario, la zona radiactiva. Los graves daños causados por la corrosión se detectaron el pasado mes de agosto, lo que obligó a parar la central. Pero estos hechos no fueron puestos en conocimiento del Consejo en su totalidad.
El Consejo de Seguridad Nuclear ha emitido un informe demoledor que pone de manifiesto un más que negligente comportamiento por parte de los responsables de la central, cuyas propietarias son las compañías eléctricas Iberdrola y Endesa. Algunas de las deficiencias señaladas por el CSN se refieren al incorrecto control de las tuberías, la falta de sensibilidad en la organización de la seguridad, la primacía de la producción sobre la seguridad y, quizá lo más grave, la ocultación y retraso en la información al Consejo.
Resulta increíble que en una materia tan inquietante como es la seguridad de las instalaciones nucleares, con antecendentes tan conocidos y próximos como los incidentes de Vandellòs I en 1989 y Zorita en 1994, se siga ocultando información. La complejidad de las instalaciones nucleares no permite excluir la posibilidad de que haya incidentes, pero el riesgo disminuye en la medida en que se cuenta con un estricto control, y ello depende en buena medida de la información.
En esta ocasión no fueron las autoridades correspondientes, sino la organización ecologista Greenpeace, la que dio la primera voz de alarma sobre la gravedad de los incidentes. La propuesta de Iniciativa Verds que impulsa una reforma del Consejo de Seguridad Nuclear para dotarle de la máxima transparencia a través de la sociedad civil y de los gobiernos autónomos merece especial atención después de los despistes sufridos por los supervisores oficiales.
El Consejo de Seguridad Nuclear ha emitido un informe demoledor que pone de manifiesto un más que negligente comportamiento por parte de los responsables de la central, cuyas propietarias son las compañías eléctricas Iberdrola y Endesa. Algunas de las deficiencias señaladas por el CSN se refieren al incorrecto control de las tuberías, la falta de sensibilidad en la organización de la seguridad, la primacía de la producción sobre la seguridad y, quizá lo más grave, la ocultación y retraso en la información al Consejo.
Resulta increíble que en una materia tan inquietante como es la seguridad de las instalaciones nucleares, con antecendentes tan conocidos y próximos como los incidentes de Vandellòs I en 1989 y Zorita en 1994, se siga ocultando información. La complejidad de las instalaciones nucleares no permite excluir la posibilidad de que haya incidentes, pero el riesgo disminuye en la medida en que se cuenta con un estricto control, y ello depende en buena medida de la información.
En esta ocasión no fueron las autoridades correspondientes, sino la organización ecologista Greenpeace, la que dio la primera voz de alarma sobre la gravedad de los incidentes. La propuesta de Iniciativa Verds que impulsa una reforma del Consejo de Seguridad Nuclear para dotarle de la máxima transparencia a través de la sociedad civil y de los gobiernos autónomos merece especial atención después de los despistes sufridos por los supervisores oficiales.
miércoles, abril 13, 2005
Contactes entre el consistori i el Consorci de la batalla de l’Ebre
Contactes entre el consistori i el Consorci de la batalla de l’Ebre
L’Ajuntament de Marçà ha iniciat contactes amb el Consorci Memorial Espais d ela Batalla de l’Ebre (Comebe) per a poder formar part, en un futur, d’aquesta entitat encarregada de recuperar la memòria i rehabilitar els espais històrics del conflicte armat. Tot i que no es planteja la seva adhesió a curt termini, el president del Comebe, Lluís Salvadó, va manifestar ahir a Gandesa la voluntat d’oferir al consistori prioratí els mitjans tècnics i humans del Consorci amb la finalitat de treballar conjuntament en les tasques de recerca històrica.
Campionat de botifarra a la sala polivalent
La sala polivalent de Marçà acollirà el proper dissabte, dia 16, un concurs del joc de cartes de la botifarra. El preu d’inscripció per parella és de 20 euros. La competició, organitzada per l’Associació de Pares i Mares de l’escola de primària i el consistori, s’iniciarà a les tres de la tarda. Es repartiran premis per a tothom.
martes, abril 12, 2005
El nou pla d’ordenació urbana
El nou pla d’ordenació urbana permetrà edificar cinquanta habitatges unifamiliars
El nou pla d’ordenació urbana del municipi de Marçà, al Priorat, permetrà edificar uns cinquanta habitatges unifamiliars, tres quartes parts amb parcel•les de 400 metres quadrats, de les quals 160 metres quadrats seran edificables. Aquest habitatges seran construïts per un promotor del Baix Penedès. Les vivendes es començaran a aixecar un cop finalitzi el llarg tràmit administratiu del pla. Actualment només resta un últim tràmit, la publicació al Diari Oficial de l’aprovació definitiva del document. El cens del municipi de Marçà és de 630 habitants, amb una lleugera tendència a l’alça.
lunes, abril 11, 2005
Marçà pot acollir la segona població de tortuga
Marçà pot acollir la segona població de tortuga mediterrània a la Península
Investigadors avaluen la presència salvatge de l'espècie, protegida i amenaçadaEl Baix Priorat podria acollir la segona població salvatge de tortuga mediterrània detectada a la Península Ibèrica, una espècie protegida i greument amenaçada. La troballa, fruit de les investigacions del Centre Excursionista de Capçanes, ha estat comunicada a l'Ajuntament de Marçà que immediatament ha decidit encarregar un estudi tècnic relatiu a la xifra i característiques dels exemplars existents. Si es confirma la presència d'una població salvatge estable, capaç de reproduir-se sense ajuda externa, la Generalitat n'hauria de protegir l'hàbitat. Es dóna la circumstància que alguns veïns de la localitat prioratina posseeixen a les seves llars exemplars de l'espècie utilitzats com a animals de companyia.De ben segur, agricultors i ramaders de Marçà, Capçanes o Falset sabien històricament de la presència de la tortuga, una espècie avui estrictament protegida i greument amenaçada, a les seves terres. Ànimals dòcils, atractius visualment i fàcils d'alimentar, han estat capturats, alguns d'ells, per a viure entre els humans, a les cases, com un animal de companyia, a pesar de no estar permès per la llei.Tot i aquestes relacions, el Baix Priorat no havia iniciat investigacions sobre la vàlua de la hipotètica població de tortuga mediterrània a la zona. Lluís Pena, membre del Centre Excursionista de Capçanes, fou el primer a estudiar de manera detallada, ara fa dos anys, aquesta línia de treball, «sobretot n'he trobat al municipi de Marçà, en diversos espais del terme, i també a la carretera, de cada exemplar n'omplia una fitxa amb les seva llargada i sexe», assenyala al Diari.Pena i els seus companys, conscients que la descoberta mereixia estudis més aprofundits van informar i esperonar l'Ajuntament de Marçà, municipi amb més nombre d'exemplars localitzats pel Centre d'Excursionista. Ara fa dues setmanes, i per encàrrec del consistori, un equip d'investigadors de la consultora Limonium SCP ha iniciat l'estudi de la població actual de la tortuga mediterrània i una proposta de mesures de conservació. L'estudi, amb un pressupost al voltant dels 12.000 euros, ha estat subvencionat per la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya (7.200 euros).Els investigadors han dissenyat un pla d'actuació d'un any de durada. Durant aquest mes d'abril, s'iniciaran les prospeccions temporals guiats pels membres del Centre Excursionista, a banda d'obtenir els permisos necessaris del Departament de Medi Ambient. Aprofitant l'etapa del festeig, iniciada al mes de maig, l'equip procedirà a realitzar prospeccions generals durant quinze dies consecutius en què es marcaran els exemplars localitzats i se'n redactarà una fitxa biomètrica. La campanya s'atenuarà a l'estiu, les tortugues fugen de la intensa calor, per a concloure entre setembre i novembre, quan neixen les cries i per tant aquestes són més visibles. A partir d'aquest estudis, la consultora ambiental haurà d'avaluar si efectivament existeix una població salvatge de tortuga mediterrània al terme de Marçà. Ferran Aguilar, un dels investigadors de l'equip, n'explica els requisits, «parlaríem d'una població mínima entre 200 i 300 exemplars capaç de reproduir-se genèticament sense ajuda externa». Lluís Pena hauria detectat durant aquests mesos de seguiment una trentena d'exemplars, «ara bé, si valorem la presència de cries i que ens trobem davant d'animals molt difícils de localitzar, es presumible pensar en una població estable», afegeix Aguilar. Si fos així, la Generalitat hauria de protegir aquest hàbitat i establir mesures de conservació.Marçà acolliria, d'aquesta manera, la segona població salvatge de la Península Ibèrica. El Departament de Medi Ambient oficialment reconeix una única població a l'Alt Empordà (2.000 individus) i dues poblacions reintroduïdes per l'home, al massís del Garraf i al Delta de l'Ebre.Tortuges a casaEls experts no es posen d’acord a l’hora d’explicar la raó de la supervivència de l’espècia a la zona de Marçà, Capçanes i Falset (en aquest dos últims municipis s’han trobat una xifra mínima d’individus). És evident que el clima i la vegetació de la zona són idonis, “però també ho és la poca densitat humana”, afegeix l’investigador Ferran Aguilar. Les dues principals causes de regressió generalitzada d’aquest tipus de tortuga a l’àrea mediterrània de l’Estat espanyol han estat l’agricultura (les terres abancalades dificulten molt la seva mobilitat) i la captura per part dels humans. En aquest sentit, els investigadors són conscients que a Març, alguns veïns posseeixen exemplars a casa “i segurament no seran conscients que es tracta d’una pràctica prohibida, ho viuen com un fet normal”. Per aquesta raó, dins l’estudi, s’inclou una campanya per fomentar les donacions per part dels seus propietaris.CaracterístiquesOn Viu?Arbres MediterranisLa tortuga mediterrània viu en àrees de clima mediterrani-litoral, amb hiverns suaus i elevada insolació. LA vegetació és arbustiva, amb cobertura arbòria nul•la o esclarissada, a la zona de l’Empordà únicament formada per sureres. L’espècie viu preferentment entre els 100 i els 400 metres.Quan es Reprodueix?Entre Abril i MaigEl zel de la tortuga té lloc durant els mesos d’abril i maig, època en què els mascles es desplacen molt al a recerca de femelles, i època, per tant, menys complicada per als humans per detectar els exemplars. Entre els mesos de juny i juliol les femelles fan dues postes d’uns 4-15 ous en total, que enterren en un espai apropiat. Les cries neixen cap al mes d’agost o setembre.Com s’alimenta?Tiges Tendres i FruitaLa tortuga mediterrània és un dels pocs rèptils herbívors. La seva alimentació es basa en brots i tiges tendres o fruits, si bé excepcionalment captura algun invertebrat. Fora de l’època de zel, les tortugues es desplacen poc, sent els seus moviments bàsicament l’ascensió o descens entre els vessants assolellats i els fons de les valls.
